Pa amb Tomàquet

by RUSTICPA | set. 21, 2026 | CULTURA DEL PA

L'origen del PA AMB TOMÀQUET és del tot incert. Hi ha diverses històries, però totes amb un marcat sentit folklòric que les invaliden si volem donar rigor a l'estudi. La veritat és que el tomàquet va venir de “Las Américas” i que no va entrar a formar part com a ingredient a les cuines fins a un segle més tard. L'ús de la tomaca als Països Catalans no es documenta fins al segle XVIII. És en aquesta època que el frare mallorquí Jaume Martí ens parla al seu receptari del pa amb oli (pa amb oli). Aquest és el clar precursor del pa amb tomàquet. Deixant de banda la seva història el que explica és que forma part de l'alimentació dels catalans, que va des del més glamurós fins al més popular.

La revista francesa La Revue des Gourmands declara Barcelona ville gourmande del 2002 i inclou el pa amb tomàquet en un lloc preferent.
El pa amb tomàquet és cada cop més conegut al món sencer com el suport d'un pernil serrà o, millor encara, d'un pernil de Jabugo. Però el pa amb tomàquet per si mateix és un veritable festí, i quan apareix a la taula ve de gust acompanyar-lo amb qualsevol cosa. El pa amb tomàquet és una base que lliga amb molts altres aliments com truita, fuet, botifarra, carn a la brasa, formatge,... sense oblidar fruites com figues, cireres o ametlles. És un majar la combinació del pa amb tomàquet amb una truita, formatge manxec i raïm.

INGREDIENTS

Els ingredients són tan pocs que tots són de gran importància. Cal cuidar-ne l'elecció i no escatimar-ne la qualitat. Aquesta especialitat Catalana és tan simple i sublim alhora que una mala elecció dels seus ingredients pot portar al fracàs la seva elaboració.

EL PA

El pa ha de ser de format gran per obtenir unes bones llesques. La seva molla ha de ser consistent perquè pugui albergar el suc de la tomaca i l'oli i no es coli per sota. Originàriament es feia servir el pa que portava diversos dia a casa i per facilitar la seva ingesta s'untava de tomàquet. Avui dia es fa servir un pa recent però tenint en compte que estigui ben assentat (que porti diverses hores cuit). A Catalunya el pa utilitzat el pa de Pagès. A altres parts d'Espanya aquest tipus de pa es coneix com a pa de poble o fogassa. A França es podria fer servir un Pain de Campagne.
Les llesques han de tenir un dit de gruix per facilitar ser mossegat.

ELS TOMÀQUETS

Els tomàquets han de ser vermells i ben madurs. Del tipus de penjar o de les Canàries. No han de ser gaire grans, com una pilota de taula aproximadament. És un mal costum el ratllar el tomàquet per després untar-lo al pa amb una cullera o pinzell. Aquestes són pràctiques utilitzades en hoteleria que denota una mala qualitat dels tomàquets i pèssim fer del cuiner.

L'OLI

L'oli ha de ser sempre d'oliva, verge o no depenent del consumidor i de l'acompanyament del pa amb tomàquet. Tingueu en compte que el pa amb tomàquet és una elaboració de marcat caràcter mediterrani per la qual cosa l'oli d'oliva és essencial.

LA SAL

La sal és l'element del qual es pot prescindir sense desmillorar el pa amb tomàquet. Dependrà en gran mesura del producte que acompanyarà. Per exemple, a unpa amb tomàquet amb pernil podrem prescindir tranquil·lament de l'addició de sal.

Sobre el tipus de sal no hi ha cap preferència determinada. Tant pot ser sal de salines marines o de mines de sal o de l'Himàlaia, per citar-ne alguns exemples.

LA SEVA ELABORACIÓ

L´autèntic pa amb tomàquet s´elabora amb una bona llesca de pa de pagès, tomàquets vermells ben madurs, oli d´oliva verge i sal.

Per elaborar-lo cal partir el tomàquet per la meitat a l'alçada del seu equador. Prendrem un parell de llesques d'un dit de gruix de pa de pagès assentat (que porti varia hores sortit del forn) i fregarem el tomàquet per la seva superfície prement-lo amb els dits perquè surti tot el suc i xopi el pa. Amb ajuda de

una setrillera, ruixarem oli d'oliva verge des d'una alçada de 10 centímetres fent moviments circulars amb el canell. Finalment hi posarem una mica de sal. El fet de refregar el tomàquet per una o per les dues cares de la llesca va a gust del consumidor, però si la llesca és fina és suficient amb una cara.